1. |
|
|||
Marxes per vèncer la tristesa
Fuges per prendre el control
desestimes la indiferència
desestimes el nostre amor
Absurds intents de reconstrucció
busques un futur inexistent
Infundades acusacions
fonamenten la teva elecció
Dius que és per vèncer la tristesa
Et desfàs de tot el que som
Atreta per un miratge
desestimes el nostre amor
Absurds intents de reconstrucció
busques un futur inexistent
Infundades acusacions
fonamenten la teva elecció
Marxes per vèncer la tristesa
desestimes el nostre amor
|
||||
2. |
El que desitjo
03:24
|
|
||
No puc respirar per la congestió
no parlo gaire i tinc problemes de dicció
Em moro de ganes d’anar a jugar
Quan em deixen a l’escola ploro
perquè enyoro estar sota els llençols
Ara no sé si vull cantar o vull pintar
La decisió és complexa
però a mi no em costa gens canviar
El que desitjo és essencial
Pot variar en sols un instant
Fràgil i fort(a) al mateix temps
vaig descobrint el món, a poc a poc però constantment
Celebres cada pas, cada progrés
Creus que vas marcant el ritme
però sóc jo qui et desmunta en un moment
Ara no sé si vull cantar o vull pintar
La decisió és complexa
però a mi no em costa gens canviar
El que desitjo és essencial
Pot variar en sols un instant
|
||||
3. |
|
|||
Malgrat ho vulgui impedir,
sucumbeixo als teus encants.
Sense pretendre-ho vas calant en mi
i et tornes contradictòria.
Si continuem insistint
en les vies esgotades
no aconseguirem desfer-nos
de nostàlgies que ens retenen
El conjunt d'impulsos que ens apropen
s’ocupen de fer-nos sentir petits
Insisteixen en donar-nos nervis
que no ens permetin apropar-nos.
Malgrat ho vulgui impedir,
sucumbeixo als teus encants.
Tenen sentits oposats,
els nostres itineraris
addictes a les tristors
preferim les destrosses.
El conjunt d'impulsos que ens apropen
s’ocupen de fer-nos sentir petits
Insisteixen en donar-nos nervis
que no ens permetin apropar-nos.
|
||||
4. |
Costum ancestral
03:23
|
|
||
T’espanta o t’emociona la nostra connexió?
Si els ulls es troben i es congelen / no fan falta les paraules
Segueixo sense entendre
per què ens diem que no
No seria més fàcil entregar-nos?
Sempre que ens trobem
s’atura el temps
cada cop que et veig el desig persisteix
La boira ens ha amagat
el que tenim davant
no puc pretendre que
busquem res més enllà
preferirem optar
per la perplexitat
ja s’està convertint
en costum ancestral
T’espanta o t’emociona la nostra connexió?
Els ulls es troben i no calen les paraules
Potser ens faria falta
un catalitzador
que ens faci més fàcil entregar-nos
|
||||
5. |
Descens
03:36
|
|
||
Ja no puc reaccionar
davant les disputes
que tu intentes provocar
per tapar els teus dubtes
Aquesta fragilitat
neix de l'existència
d'una expectativa
més aviat incerta
Quan et dirigeixes
directa al descens
tan sols ho contemplo
amb passivitat
Vivències comunes
records divergents
crec que són l'excusa
de l'allunyament
|
||||
6. |
Distàncies
03:39
|
|
||
De les versions que conec de tu
n'hi ha una que fa malbé
tot el que es troba al teu voltant.
L'equilibri és essencial
o acabaràs diluint-te.
La distància geogràfica
no és l’única que ens separa
n'hi ha d'altres
que no es poden mesurar.
Per tu és senzill mirar cap endavant.
Però a mi no em miren,
no com tu m'havies acostumat.
Hi ha alguns moments
que em vull tornar a apropar
i trencar la distància de seguretat.
Hi ha alguns moments
que em vull tornar a apropar
però m'oblido,
la que jo estimo
només existeix dins del meu cap.
|
||||
7. |
El poc que em dones
02:48
|
|
||
No és el poc que em dones
el que em fa quedar-me,
les meves raons tindré,
no les he trobades
l'espai que deixes,
entre nosaltres,
costa d'entendre...
No puc tenir-te tan dins meu
perquè em sembla que marxes,
No puc tenir-te tan dins meu,
només podré enyorar-te
No és el poc que em dones
el que em fa quedar-me,
les meves raons tindré
costen d'entendre…
|
||||
8. |
Els altres
02:50
|
|
||
No trobem el moment
per poder existir,
esgarrapem el temps
a les obligacions
Mai hauríem pensat,
que ens veuríem així
Serà que el pas del temps
difumina el camí?
Llavors ens preguntarem
com viure fora dels marges
no ens quedarà més remei
que seguir fent com els altres
Intentem actuar
amb cert convenciment
Simulem controlar
la incerta situació
qui hauria imaginat
que acabaríem així
serà que en realitat
tot és provisional?
|
||||
9. |
Camp d'atracció
04:02
|
|
||
Neutralitzes tots els meus esforços
per escapar del camp d’atracció
induït per totes les promeses
que sense paraules ens hem fet tots dos
Ara que ens estem acostumant
a aquest dolç error
no voldrem considerar
cap més altra opció
Materialitzar la nostra entesa
ens encamina cap al final
encara que ens quedi molt trajecte
l’enyor ens serà difícil d’acceptar
Ara que ens estem acostumant
a aquest dolç error
no voldrem considerar
cap més altra opció
Es confirmen les sospites
referents al nostre amor
sense que calgui parlar-ne
et desfaràs dels errors
Ara que m’estic acostumant
a ser un dolç error
no podré considerar
cap més altra opció
|
||||
10. |
Història d'un contenidor
03:16
|
|
||
Els esdeveniments recents
ocupen les portades
resulta que uns violents
us cremen endebades
Mentre tu esperes impacient
veus els germans com cauen
aviat arribarà el teu moment
Vols cremar en defensa de la teva gent
La teva flama il·lumina el camí,
Llum de l’esperança del poble
Brillant ens guies, claror dins la nit
Marques les passes
que haurem de seguir
|
Els llums de colors Lleida, Spain
Música pop des de Lleida
Streaming and Download help
Els llums de colors recommends:
If you like Els llums de colors, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp